RECURS EDUCATIU #FranzMarc #GoAnimate #Piktochart

Ja hem arribat amb el nostre recurs educatiu, però no només és un, sinó que l’acompanya una activitat per entendre el recurs principal.

L’activitat complementària consta d’una infografia que explica breument, adpatat per a infants d’una edat entre 8 anys fins a 12, aproximadament, per tal de poder fomentar el debat i la dialèctica a classe, fomenant l’aprenentatge de l’art expressionista.

Aquí teniu l’activitat complementària:

I seguidament, us deixem un enllaç on podeu veure el recurs principal, espero que gaudiu del vídeo!

https://goanimate.com/videos/00A8ZPXJ9eFM

Espais Personals D’Aprenentatge (EPA) #SetmanaX #Symbaloo #EPA

Avui no explicaré que són els EPA, però, us sembla bé un Piktochart?
   

QUÈ ÉS UN ESPAI PERSONAL D’APRENENTATGE?

Pel que fa a l’activitat pràctica, l’he fet de forma individual, per tant, en Pau serà un professor d’anglès que a través de Symbaloo ha organitzat els seus recursos (diccionaris, pàgines web, revistes digitals, etc). He dividit en tres blocs els continguts del EPA d’en Pau:

1. Recursos gramaticals i d’aprenentatge textual, pel que fa a diccionaris, cercadors de paraules en diferents contextos, pàgines web amb teoria de gramàtica, etc.
2. Rrecursos audiovisuals com per exemple Youtube, ja que conté molts vídeos en anglès, també fons oficials com els canals de National Geographic, BBC, History, etc. Són materials audiovisuals que eprmeten visualitzar diferents vídeos amb temàtica variada des de tutorials fins a documentals.
3. Recursos alternatius i d’oci en idioma extranger, és a dir, jocs en anglès, revistes digitals com el New York Times, revistes per a joves i adolescents, etc.

Flipped Classroom #SetmanaVIII #FlippedClassroom #Kahoot

Aquesta setmana parlarem d’una metodologia molt nova que porta molts pocs anys fent-se a l’aula: Flipped Classroom. Aquesta metodologia, en català classe invertida, bàsicament es tacta el temari a casa i els alumnes acudeixen a l’aula amb el temari treballat i es fan activitats grupals, debats i altres mètodes dialògics per a construir entre tots/es els/les alumnes el contingut.

Aquesta metodologia permet al/la mestre a triar acuradament la informació i els recursos que els/les  alumnes han de seguir per arrodonir la lliçó, tot i que no es prohibeix cercar a altres fonts per acabar de concretar i confirmar conceptes i altres definicions. Es dona llibertat a l’alumne per aprendre segons el seu ritme d’aprenentatge. Es promou el treball i comprensió grupal a través dels debats i els projectes per construir grupalment l’aprenentatge.

El rol del professorat canvia totalment de transmetre la informació a acompanyar al alumne i guiar-lo en la resolució de dubtes i ajudar-lo a reformular les preguntes i els objectius. Paral·lelament, el professor pot atendre millor a la diversitat, ja que en ésser un guia i no un transmissor, pot personalitzar l’ajuda i individualitzar l’aprenentatge.

Tot i així, fer l’estudi continu de la matèria a casa ocupa temps social i familiar, es com si substituisim les grans quantitats de deures per grans quantitats de videos, documentals, arxius PDF per visualitzar.

Per a fer més entenedor aquest mètode, he realitzat cinc senzilles prenguntes a Kahoot!, espero que us agradi participar:

https://play.kahoot.it/#/k/7859f898-c06a-49f1-b3b2-3227a13310b1

Seguretat a Internet #SetmanaIX #Seguretat #Comic #Pixton #ShieldWallProtectsEverything

Arran el gran avanç de les tecnologies les persones ens adaptem a aquest canvi i anem transformant el nostre dia a dia i la nostra forma de viure incloent aquestes noves eines: telèfons mòbils, tauletes i ordinadors entre altres. Però, en fem un bon ús?

Una de les grans característiques d’aquestes noves tecnologies és la rapidesa amb la qual la informació viatja i arriba a tothom. Podem accedir a qualsevol notícia, vídeo o simplement ens arriben imatges dels nostres contactes. És per aquesta raó que considero perillós, entre altres raons, l’avanç tecnològic.

Per exemple, a través del telèfon mòbil es pot fer ciberbulliyng a qualsevol persona des d’amenaçar-lo textualment fins a fer xantatge amb imatges pujades de to o que han sigut robades, i enviar-les a tots els contactes.

Si parlem dels ordinadors, qualsevol correu brossa (spam) o una simple descàrrega d’arxius ens poden baixar al nostre ordinador personal centenars de virus que poden infectar el circuit i fer coses en contra de la nostra voluntat: engegar la càmera, publicar en el nostre nom, fer xantatge, etc.

També cal destacar la dependència que poden ocasionar, la necessitat permanent d’estar enganxat al mòbil, voler xatejar, veure vídeos, de crear-se una xarxa social i de vida al voltant d’aquestes tecnologies i oblidar la directa i real. Tot això pot afectar les relacions socials entre amics i família, crear un estat de desànim personal i aïllar-se.

Per tant, considero que hem de tenir certs aspectes en compte una vegada som addictes a aquesta tecnologia i/o fer-ne un ús segur:

• Controlar el temps d’ús i planificar-lo segons els nostres horaris. Fer-ho compatible amb la vida social i familiar.
• Utilitzar les noves tecnologies amb objectius més educatius i informatius que d’oci i lleure.
• Demanar suport als especialistes per a millorar la conducta i l’addicció.
• Informar-se dels riscos i beneficis de les noves tecnologies.
• Ser crític i realista amb tot allò que veiem: imatges, informació, etc.
• Desconfiar de persones que no mostren la seva veritable identitat i assetgen amb constants peticions. En aquest cas, parlar-ho amb la família i posteriorment aplicar la llei.
• En cas de ciberbulliyng, parlar amb el tutor/a i els implicats/des. Actuar en l’àmbit escolar i familiar.
• Per evitar virus i altres aspectes perjudicials descarregar un antivirus contra malware, virus, troians, etc.
• Tapar la càmera o enfocar-la a un punt mort per evitar les gravacions.

  
  Pel que fa a la pràctica, he volgut treballar l’assetjament escolar, ja que els adolescents solen publicar a les xarxes socials (o via privada; WhatsApp) tot allò que fan amb imatges, estats, vídeos; i conscienciar del fet que publicar les intimitats de les persones no està bé i és un delicte.

CLICKEU AQUÍ PER ACCEDIR AL CONTINGUT

 

Mobile Learning #SETMANAVII #Popplet #Esquema #BeneficisILimitacions

Aquesta setmana hem tractat una nova forma d’aprenentatge a l’aula, no molt allunyada de la temàtica i els dispositius ja esmenats durant les classes teòriques. Aquest cop passem d’uns recursos més complexos com la Pissarra Digital Interactiva a un de més comú i familiar per a joves i adolescents: el telèfon mòbil.

Aquest dispositiu, a l’abast de gran part de la societat, ens permet obtenir informació i comunicar-nos amb la comunitat en qualsevol lloc i en qualsevol instant, fent aquesta tasca més fàcil i propera. Per aquesta raó, aquest fàcil accés a Internet per part dels més joves, es considera una bona eina per convertir-la en educativa i donar-li més utilitat. Vulgarment parlant, hem girat la truita al conjunt de judicis que es fan sobre aquest dispositiu.

És veritat que la societat no retira la seva visa de les pantalles consultant xarxes socials, el correu i aplicacions audiovisuals com YouTube, Vimeo o Tidal; però també ens permet buscar informació ràpidament: significat de paraules en anglès, significats en un diccionari, informació sobre un edifici o escultura de la ciutat que t’ha agradat, etc.

Pel que fa a l’aula, es pot fer una pregunta general i esdevenir una orquestra de moviments de dits en cerca de la resposta, de desenes de respostes. Tota aquesta troballa es posa en comú i es construeix una de ferma, coherent, crítica i acceptada en consens per tots els participants del projecte.

Però, per esmenar-ne una mica, aquesta forma d’aprenentatge consta de limitacions. Necessitem llum perquè funcioni l’encaminador (router), l’ordinador i per a carregar el telèfon. També hi ha gent que no compta amb electricitat, i molt menys un dispositiu tan allunyat de les seves possibilitats econòmiques. Tot així, és veritat que molts professors s’estan modernitzant i s’actualitzen; però també és cert que molts deixen en evidència aquesta nova forma d’aprendre i es mantenen en la seva postura tradicional, desactualitzada i equivocada. Aquesta manca de saber fer és un problema per l’avenç d’aquesta nova eina.

Personalment, considero que estem desaprofitant una eina molt valuosa. Està estigmatitzada pels professors com una eina d’entreteniment que treu el focus d’atenció de la pissarra. I si la seva pissarra, el seu llibre, l’està consultant al mòbil? I si està cercant matèria complementària per a poder respondre a la pregunta del mestre? Crec que la meva opinió personal no va més enllà que fer-vos reflexionar amb aquestes preguntes.

Mobile Learning compta amb beneficis i limitacions que podeu observar a la següent imatge:

Story Telling #SetmanaV #StopMotion #ElCicleDeLAigua #WeVideo

Aquesta setmana hem tractat com explicar diferents fets científics com la geminació, la fotosíntesi, la reproducció sexual dels éssers humans, etc.; a partir de recursos audiovisuals motivadors, senzills i valuosos.

En el meu cas he treballat el cicle de l’aigua, el qual considero important per al funcionament de la Terra.

Abans de tot vaig fer uns esboços a paper per tal d’organitzar la història i els personatges, inspirant-me en un vídeo que vaig consultar a la xarxa.

Puc estar bastant orgullós del procés creatiu, ha sigut molt divertit i fer treballs manuals ha sigut una experiència que tenia moltes ganes de recordar d’ençà que vaig llicenciar-me com a TEI. Però no me’n recordava de la frustració que es pateix quan la foto no surt ve, està desenfocada o els personatges volen per equivocació.

Malauradament no comptava amb una càmera d’alta definició i el meu telèfon mòbil era una opció pitjor, així que ho vaig fer amb una càmera digital senzilla, tot i així, les imatges han quedat ben boniques.

Sincerament, el resultat final em desagrada i no compleix les expectatives que tenia pensades: volia posar la meva veu en off, efectes sonors i que les imatges fossin de millor qualitat. Així que a través de WeVideo he substituït la meva veu per diapositives textuals i els efectes sonors per música animada i entretinguda.

Aquí us deixo l’enllaç per a veure el meu vídeo, espero que, tot i les complicacions, us agradi!

Punxa’m i visualitza el vídeo!

Identitat Digital #SetmanaIV

He cercat la meva identitat per Ismael Noda Monterrubio, i he trobat dos enllaços a Prezi, un dels quals és una presentació sobre la por en els infants. També he trobat un perfil a Pinterest.

A imatges es veuen:

• Una foto meva disfressat de gat, foto de perfil de Pinterest.
• Imatge principal de la presentació a Prezi.

Pel que veig el meu Facebook, tot i tenir el nom reduït i els cognoms amb les sigles, no apareix ni tampoc el meu Twitter. Sembla que la privadesa que vaig dotar el meu perfil de Facebook funciona i no apareix a les primeres pàgines de Google. Una altra cosa serien les recerques d’un hacker.

La Identitat Digital és tot allò que hem construït en els nostres perfils, compartint i comentant aspectes que ens afecten i poden afectar a la resta de la societat, donar les nostres opinions i pensaments i les imatges que posem.

Des del meu punt de vista, crear un perfil professional separat del personal es bona idea per poder dividir i seleccionar més acuradament els aspectes a compartir. També ens permet estar en contacte amb els professionals del sector, amb clients i/o interessats pel tema.

També hem de tenir en compte que el nostre perfil professional és el més desitjat per les empreses per conèixer la nostra i estil de vida, els quals els conduirà a seleccionar-nos o a rebutjar-nos per a l’oferta de treball. Per tant, totes aquelles imatges i comentaris que compartim amb innocència i sense donar importància al què diran són la causa de la mala imatge que podem donar i de futurs problemes.

En l’àmbit educatiu pot ser tot més sensible, és a dir, tot allò que fem a la Xarxa queda reflectit i la veu corre més que l’aire, l’escola és una micro-societat. Els educadors i educadores haurien de tenir els seus perfils socials bloquejats i privats per a no ser pressa dels pares i mares crítics i dels companys/es de l’escola. O per una altra banda, neutralitzar les seves publicacions. També poden fer contacte amb altres professionals a partir d’un perfil nou amb aquest objectiu ja esmentat. Així, la nostra agenda s’expandeix i la nostra professionalitat també (crear blocs, escriure i compartir articles, etc).

Com a opinió personal considero que hem de mantenir una conducta adequada a la xarxa: no penjar imatges de menors d’edat, vídeos o imatges violentes i amb polítiques agressives, però crec que tot allò que fem a la xarxa, en certa manera, no hauria d’afectar a la nostra forma de treballar (no parlo de ésser seleccionats en un treball). Internet és el progenitor dels prejudicis.

Amb el temps he aprés a reduir les meves publicacions: de comentar-ho tot a només compartir enllaços de música, vídeos i altres recursos que m’agraden. EL meu perfil ha esdevingut neutre i transparent.

Per cert, amics i amigues, ja heu vist el meu perfil d’about.me?

Recurs Educatiu #SetmanaIII #Innovació #FranzMarc #PowToon

Aquesta setmana hem parlat sobre la innovació dels recursos educatius a l’aula i com aquests afectes a les diferents formes d’ensenyar. Com ja hem vist durant aquests dies podem treballar la matèria desde infografies fins a Pissarres Digitals Interatives (PDI), recurs que té molta importància en aquest recurs. Però la nostra tasca no seria eficaç sense la constant innovació tecnològica (diversos dispositius) i la pròpia, és a dir, aquella que creem específicament per a una classe o moment concret.

Franz Marc

Per a poder elaborar aquests recurs hem fet un grup de quatre persones i ens hem possat en comú en què treballar: l’art. Però per tal de no fer el recurs molt tradicional i avorrit treballant els típics artistes com Miró, Dalí o Picasso hem triat a Franz Marc, un artista que destaca per la seva admiració a la naturalessa i la fauna, les quals plasma amb el seu estil expressionista als seus quadres.

Els nostre recurs es tracta d’un PowToon explicatiu sobre la vida de l’artista. Que complementarem amb activitats auxiliar que donaran a conèixer certs aspectes importants sobre l’expressionisme plasmats en una infografia, tot seguit d’un debat.

Us presento la fitxa tècnica que hem redactat:

⇒ Objectius primordials:

1. Introduir els infants en l’art expressionista.
2. Fomentar el debat i la interacció simultània.
3. Promoure els valors d’estima a la natura i als animals, tal i com feia F. Marc.
4. Potenciar la creativitat i l’originalitat dels infants.
5. Donar llibertat per expressar emocions i sentiments.
6. Apropar l’art cultural als infants i fer-lo familiar.

⇒ Adaptació de les necessitats:

Caball Blau 1

• Per tal e fer la tasca més senzilla el llenguatge utilitzat serà neutre i espontani, sense tecnicismes ni paraules massa enrebessades.
• L’infografia senzilla amb dibuixos simples i poca informació, més visual.
• El PowToon serà dinàmic, motivador i amb música agradable per tal de despertar l’atenció dels infants i focalitzar-la al recurs animat. Constarà de veu en off.
• Guiarem i donarem aportacions per tal d’aconseguir la fluidesa del debat.

⇒ Disseny:

• Com hem dit, el recurs principal serà el vídeo animat sobre Franz Marc i les seves obres. Es farà no més de tres minuts i amb la informació simplificada i fàcil d’entendre.
• Paral·lelament, la infografia constarà de dibuixos senzills i molt poc recurs escrit, per facilitar un aprenentatge visual (memòria fotogràfica).

       ⇒ Desenvolupament:

Guineu

1. Presentarem obres de l’artista a través de la PDI i farem preguntes sobre el coneixement d’aquest artista.
2. Passarem a introduir la infografia i explicar pausadament i posant énfasis a tot allò que s’explica.
3. Tot seguit deixarem uns minuts per a poder debatir sobre el que han observat i que han entès.
4. A cotinuació, introduirem el PowToon i farem el mateix debat que amb la infografia. El vídeo es pot repetir diverses vegades per a poder captar millor la informació.
5. Per finalitzar, s’obrirà un debat sobre tot el que hem après i es deixarà pintar sobre les obres de l’artista a la PDI.

⇒ Avaluació:

Cèrvol al bosc

• L’observació serà el punt clau per a l’avaluació dels infants, com actuen com interaccionen amb les imatges i els companys.
• També s’evaluaran les intervencions en el debat i tot allò que han après.
• L’avaluació serà merament informativa i no tindrà cap nota numèrica. Tot i així, s’omplirà una graella amb els graus Si/No a preguntes com les següents:
  • Ha entès l’estil pictòric de l’artista?
  • S’expressa adequadament?
  • Es mostra alegre i actiu en l’activitat?

Com veieu és una activitat complexa en el nombre de recursos a utilitzar però ofereix una temàtica fàcil de treballar i executar a l’aula.

Però, el recurs no hi és al blog! No patiu… Estem treballant per oferir-vos un petit tast…

Esteu a l’aguait!

Pissarra Digital Interactiva #SetmanaVI #PràcticaVI #PDI

Durant molts anys hem estat utilitzant una pissarra de guix, com a molt innovant amb guixos de colors i la pissarra blanca amb els seus retoladors, però no era suficient.

Davant la desmotivació i la falta d’atenció dels alumnes, es va decidir buscar una nova eina que permetés interactuar amb els alumnes i reviure les seves ganes d’aprendre. És així com analitzant la seva forma de comunicar-se i com les seves interaccions amb la tecnologia eren més afavoridores, va sorgir la Pissarra Digital Interactiva (PDI), la solució del professorat tenint en compte la tecnologia més quotidiana.

Els infants presten més atenció i aprofiten més la lliçó quan poden experimentar i aprendre a través de les pantalles, tal com hem vist aquesta setmana, ja que els resulta familiar i quotidià perquè constantment són davant un televisor, un ordinador, un smartphone, etcètera.

Però no tot és goig i alegria, des del meu punt de vista (i fent una activitat per a PDI), he vist que no totes les assignatures poden fer-se amb aquesta tecnologia, com plàstica. Sí que es pot utilitzar Paint i altres programes, però l’essència de l’art és saber utilitzar un pinzell o un llapis. A tenir la motricitat fina tan pulcra i sensible que es necessita. També poder experimentar amb les mans i realitzar altres activitats que impliquin un moviment del cos més complet.

La meva activitat, l’he dirigida a infants de més de 6 anys, ja que suposa una edat en què el raonament està més avançat i les capacitats de memòria i atenció han madurat considerablement. Es tracta de realitzar una relació entre les banderes dels països i els seus perfils geogràfics. En aquest cas, i com a gust personal, he triat els països que conformen Escandinàvia: Grenlàndia (pertany a Dinamarca, però he volgut incloure-la com a gran potència territorial danesa), Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Els objectius plantejats són els següents:

• Identificar el perfil geogràfic i esmentar el nom del país, o relacionar-lo amb la bandera.
• Identificar la bandera i relacionar-la amb el perfil geogràfic o el nom del país.
• Assimilar el coneixement a desenvolupar: banderes i els seus colors, perfil geogràfic i anècdotes de cada país.
• Expressar-se i interaccionar amb el professorat i amb els companys/es.

Per acabar l’activitat, he inclòs unes solucions per comentar els dubtes, els errors i entre tots consolidar la lliçó.

Per finalitzar l’entrada d’aquesta setmana m’agradaria fer-vos saber que si no sabeu què fer a classe amb els vostres alumnes, busqueu milions de formes per no fer avorrida la vostra tasca: INNOVEU, SENTIU I VIVIU L’ENSENYANÇA.

Com és l’escola de l’Era #Digital? #SetmanaII #PràcticaII #PowToon

Sembla que no, però aprendre a través de les noves tecnologies pot resultar més fàcil i ràpid que anar a una biblioteca i enclaustrar-se a memoritzar la matèria. Ens ajuda a cercar informació, vídeos amb la temàtica que ens correspon estudiar, inclús altres recursos audiovisuals com documentals i pel·lícules.

Tot i així, no tot el que trobem a la xarxa és cent per cent fiable i contrastat, per això una de les nostres obligacions com a investigadors és trobar la fiabilitat del document, article o recursos diversos. Hem de recordar que aquests recursos tenen un autor.

Hem comentat a classe l’autoria dels recursos virtuals i com afecta autors i interlocutors aquest Copyright. Arriba tant a diluir-se l’autoria a la xarxa que no podem arribar mai a saber si l’autor té drets sobre aquella informació o no. En cas de trobar-lo, fer-ne esmena d’ell/a a les nostres aportacions.

Vinyeta creada per Pirillo&Fitz.

Personalment penso que l’autoria ha d’ésser sempre present, ja que és una forma de fer-te visible, a tu i als teus esforços, sacrificis i dies de treball que t’has carregat darrere. Per la qual cosa considero el plagi i la falta d’originalitat, així com la mandra i no estar motivat com els causants del famós còpia i enganxa, entre d’altres.

Pel que fa a l’inclusió de nous recursos a l’aula, considero que es poden incloure fins a cert punt, és a dir, sense deixar-nos emportar per la tecnificació de tots els aspectes que comporten l’educació: experimentació, manipulació i vivenciació d’éssers i objectes de la vida real que en un ordinador, tauleta o ebook no podem obtenir per molt 3D que tinguem.

D’altra banda he utilitzar PowTool per fer una pinzellada del que considero què és i/o com és una escola digital, ja que la meva opinió, també diguem-ne crítica, volia expressar-la per escrit.

Espero que puguem reflexionar sobre l’autoria i l’excés de tecnologia a l’aula i arribem a un equilibi on tothom actuï èticament i moral.

COM ÉS L’ESCOLA DE L’ERA #DIGITAL? | HHCC URV – M2

«Sigues una veu, no un ressò»

-Albert Einstein