Aquesta setmana hem tractat una nova forma d’aprenentatge a l’aula, no molt allunyada de la temàtica i els dispositius ja esmenats durant les classes teòriques. Aquest cop passem d’uns recursos més complexos com la Pissarra Digital Interactiva a un de més comú i familiar per a joves i adolescents: el telèfon mòbil.
Aquest dispositiu, a l’abast de gran part de la societat, ens permet obtenir informació i comunicar-nos
amb la comunitat en qualsevol lloc i en qualsevol instant, fent aquesta tasca més fàcil i propera. Per aquesta raó, aquest fàcil accés a Internet per part dels més joves, es considera una bona eina per convertir-la en educativa i donar-li més utilitat. Vulgarment parlant, hem girat la truita al conjunt de judicis que es fan sobre aquest dispositiu.
És veritat que la societat no retira la seva visa de les pantalles consultant xarxes socials, el correu i aplicacions audiovisuals com YouTube, Vimeo o Tidal; però també ens permet buscar informació ràpidament: significat de paraules en anglès, significats en un diccionari, informació sobre un edifici o escultura de la ciutat que t’ha agradat, etc.
Pel que fa a l’aula, es pot fer una pregunta general i esdevenir una orquestra de moviments de dits en cerca de la resposta, de desenes de respostes. Tota aquesta troballa es posa en comú i es construeix una de ferma, coherent, crítica i acceptada en consens per tots els participants del projecte.
![Resultado de imagen de mobile learning](https://www.learningpool.com/sites/default/files/encore%20apps%20image_0.png)
Però, per esmenar-ne una mica, aquesta forma d’aprenentatge consta de limitacions. Necessitem llum perquè funcioni l’encaminador (router), l’ordinador i per a carregar el telèfon. També hi ha gent que no compta amb electricitat, i molt menys un dispositiu tan allunyat de les seves possibilitats econòmiques. Tot així, és veritat que molts professors s’estan modernitzant i s’actualitzen; però també és cert que molts deixen en evidència aquesta nova forma d’aprendre i es mantenen en la seva postura tradicional, desactualitzada i equivocada. Aquesta manca de saber fer és un problema per l’avenç d’aquesta nova eina.
Personalment, considero que estem desaprofitant una eina molt valuosa. Està estigmatitzada pels professors com una eina d’entreteniment que treu el focus d’atenció de la pissarra. I si la seva pissarra, el seu llibre, l’està consultant al mòbil? I si està cercant matèria complementària per a poder respondre a la pregunta del mestre? Crec que la meva opinió personal no va més enllà que fer-vos reflexionar amb aquestes preguntes.
Mobile Learning compta amb beneficis i limitacions que podeu observar a la següent imatge:
![my new popplet.jpg](https://hhccianm.wordpress.com/wp-content/uploads/2016/11/my-new-popplet.jpg?w=604)